De sempre, les tertúlies han estat
definides com a reunions informals de gent interessada en un o en diversos temes, que es reuneixen
periòdicament al voltant d’un cafè o d’una copa. Per això, normalment, les tertúlies tenen lloc en una cafeteria,
que esdevé així, un espai de debat, d’opinió i d’informació. Cal dir que les tertúlies al nostre País,
tenen una llarga història. Només cal recordar l’Acadèmia dels nocturns, a finals del segle XVI, anomenada així perquè els seus
integrants es reunien de nit, cada dimecres, al palau de Bernat Català de
Valeriola, que n’era el fundador i l’amfitrió, i que estava formada per Francesc Desplugues, Guillem de Castro,
Francesc Agustí Tàrrega i Jaume Orts entre d’altres.
Però jo voldria parlar, i alhora fer un
merescut homenatge, de la tertúlia que des de fa més de 60 anys van fundar Joan
Fuster i Josep Lluís Bausset, mon pare. Aprofitant que el dilluns era el dia
que la Societat Filharmònica organitzava el
concert setmanal, els dos amics, Fuster i Bausset, van començar a reunir-se a
València, d’una manera informal, mentre prenien cafè, per parlar, per enraonar,
per trobar-se, per debatre algun tema d’interès o alguna notícia
d’actualitat. En un ambient on estaven
prohibides les reunions de més de tres persones, aquelles primeres
tertúlies, que amb el pas del temps van
anar incorporant nous tertulians, van constituir als anys 40, al mig de la
ciutat de València, una ciutat grisa i adhesions incondicionals, acostumada al
pensament únic, un espai de llibertat i
de valencianisme. La tertúlia del dilluns,
va anar “pelegrinant” per diverses cafeteries : el local del Club Universitari
del SEU, al carrer de les Comèdies, la Casa de Catalunya, al carrer de la Pau, la cafeteria Oeste , a l’avinguda
Baró de Càrcer, la cafeteria
Oltra i més tard San
Patricio, a la plaça del País Valencià, al centre mateix de la ciutat, fins
arribar en els nostres dies a la cafeteria de la Societat Coral El Micalet, al
carrer Guillem de Castro.
Cal dir que a més de Fuster i Bausset,
anaren afegint-se a la tertúlia del
dilluns, esporàdicament, els
professors Miquel Tarradell, Joan Reglà, Miquel Dolç i Emili Giralt, que
s’havien incorporat a la Universitat de València, així com també els dos
germans Codonyer, Santiago Ninet, Josep Vañó, Gaspar Lloret, J. A. Garcia
Richart, Vicent Ventura, el músic Garcés, E. Duran i Tortajada, Vicent Andrés
Estellés, Josep Iborra , Enric Tàrrega,
Josep Palacios, Francesc Pérez Moragon, Domènec Serneguet, Josep Suñer, Raimon
Pelejero, Vicent Miquel i Diego i tants d’altres... També hi participava Manuel Sanchis Guarner, després del seu
retorn de Mallorca. A més, cada vegada
que venia a València algun personatge literari de Catalunya o de les Illes,
sempre era convidat a participar en aquest cenacle dels dilluns. Així la
tertúlia, ocasionalment, es va vorer
enriquida amb la presència de Josep Mª de Casacuberta, Francesc de B. Moll,
Jaume Vidal Alcover, Josep Pla o Mª Aurèlia Campmany. En la dècada dels 70, i
coincidint amb els meus anys d’estudi a la Universitat, vaig tindre la sort de
participar alguns dilluns en aquella
tertúlia que es reunia a la cafeteria
Oltra , a la plaça del País Valencià. Allà vaig poder conèixer persones
entranyables com Francesc Ferrer Pastor, Joan Garai, Alexandre Cabrera o Ramir Peris. Al cap d’uns anys, la tertúlia ( i jo
amb ells) es traslladà a San Patricio, on vaig poder fruir de la saviesa i del
trellat d’hòmens com Ramon Trullenque
o Josep Ibanyes. En els nostres dies, aquella tertúlia amb més de 60 anys
de vida, només compta amb Bausset
d’entre els fundadors. Però ha anat incorporant més tertulians, que cada
dilluns continuen mantenint el caliu de la conversa i de la reflexió, ara a la
cafeteria d’El Micalet, i als quals vull retre un sentit homenatge: Francesc de
P. Burguera, Agustí Ventura, Francesc Jover i el seu fill, Josep Mª Ruix,
Vicent Micó, Antoni Signes , Vicent Moreno i
el seu fill, Ginés Gonzàlez i Francesc Llorens , Eduard Guillot,
Rafel Buforn, Adolf Garcia, Rodolf Soler, Joan Puchalt i Jaume Costa , a més dels ja degà, Bausset.
En aquells temps la tertúlia del dilluns va ser “un espai de llibertat, que ens mantenia la
il·lusió de que les coses canviarien per a bé, i on hi acudíem per parlar de
tot allò que no era possible fer al carrer” Amb el pas del temps, i després
de més de 60 anys, la tertúlia del
dilluns és un lloc de reflexió, que arriba a projectar-se, modestament a la premsa, a través de les cartes al director o d’algun article
d’opinió. Francesc de P. Burguera per la seua part, pensa que és important “recordar aquests fets, perquè la gent conega
part de la nostra història” Aquestes
tertúlies segons Burguera, van servir perquè
“valencianistes que no ens coneixíem ni sabíem de la nostra existència,
establírem contacte i anàrem fent un caliu nacionalista”
La
trajectòria de les tertúlies, des del pluralisme, el respecte i la tolerància, han
marcat una manera de fer i de
pensar, que obri horitzons de futur en un País desvertebrat, fins al punt que
hui en dia, com recorda Ramon Trullenque
“ els professors d’Història
de la nostra Universitat , ja inclouen entre els fets més importants previs a
la democràcia i entre les activitats nacionalistes, la celebració d’aquestes
tertúlies”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada